"PRIMAVERA QUE LA SANG ALTERA"

Diumenge 22 de març de 2015

Amb l'inici de la primavera arriba el bon temps assolejat, surten les boniques flors que porten amagades tot l'any i es respira un altre aire. Estem més actius i amb ganes de sortir, passejar i fer un munt de coses!!!

Em sento afortunada del meu petit, que sempre té bonics detalls quan ens veiem com anar recollint durant tota la nostra trobada floretes diferents del camí per regalar-me-les...

Que millor per començar l'estació que anar d'excursió en busca de llocs macus que Lloret n'està ple. Vam fer una bonita caminada per arribar fins el monument a l'Àngel, del Condado del Jaruco.

La mala senyalització en el camí ens va fer donar volta, però tots els camins duen a Roma i finalment vam aconseguir arribar al nostre destí, aquesta meravella de sota

Però al final hem de pensar que l'important no només és el destí, si no el recorregut i tot allò de que es gaudeix durant el camí, en aquest cas la companyia dels meus dos nens i la magnífica natura que envolta el nostre poble...

 

Amb aquesta foto tots tres donem per benvinguda la primavera 2015, "ens podrem endur les flors, però mai la primavera". Amunt el Rossinyol les 4 estacions de l'any!!!!

"UN PARADÍS FET JARDÍ"

Dissabte 7 de març de 2015

El passat dissabte vaig decidir anar als Jardins de Santa Clotilde situats a Fenals amb els dos germans romanesos que més estimo jo, l'Aurelian i en Sebastian.

No sé què és el més macu de tot, si la flora, les escultures o simplement les magnífiques vistes que té aquest lloc. Sempre m'ha semblat increïble la màgia que tenen aquests jardins...fan d'un lloc amb encant un PARADÍS.

Els dos germans van quedar fascinats d'allà, tot el que veien els portava records de plantes potser que tenien plantades al jardí de casa o que els eren semblants a algunes típiques de Romania.

D'aquest dia em quedo amb el que em va agradar veure com en Sebastian cuidava i es preocupava del seu germà petit i la bona relació que es veu present entre tots dos. 

Gràcies per deixar-me viure-ho amb vosaltres!!

"UN NOU ANY XINÉS, POC XINÈS"

Diumenge 22 de febrer de 2015

"Any Nou Xinès" també conegut com a Festival de la Primavera, és la celebració més important de les festes tradicionals xineses. El 19 febrer de 2015 va començar l'any 4713 segons el calendari xinès, i correspon amb l'Any de la Cabra.

Aquest any 2015 ha estat el primer que a Lloret han decidit fer una celebració popular en honor a la inauguració del Nou Any Xinès. Vam decidir anar plegats amb els nostres mentorats la Laura i jo perquè pensem que també es bo relacionar-los entre ells i que facin coses així junts i en puguin parlar després entre ells.

Inicialment semblava tot típic de la Xina, el seu famós drac vermell, els seus vestits típics, les banderes, els balls...però poc va durar tot això!!!

De sobte van aparèixer per allà grups de música d'aquí lloretencs, amb orquestra, balls amb pals, els gegants capgrossos...tant l'Aurelian com jo vam pensar "Què té tot això de xinès?" jajajajajajajaj

Com tot va anar tant i tant depressa vam decidir anar a passar l'estoneta amb els nostres mentorats al MAGIC PARK per passar el que quedava de matí jugant a basket, discos i pujant als autos de xoc!!!

D'aquest dia em quedo amb les paraules de l'Aurelian preocupat perquè veu que aviat arriba el maig i el Rossinyol s'acaba, però tranquil petit que ens seguirem veient passada la festa de comiat del Rossinyol...

"CARNAVAL, CARNAVAAAAAAAAAL!!!"

Dissabte 14 de febrer de 2015

Amb aquest somriure d'orella a orella vam anar junts a veure les carrosses de Carnaval de Lloret. Tot s'ha de dir que algunes ens van deixar més que fascinats per la seva originalitat (uns anaven de cartes de l'UNO, un joc que tant a l'Aurelian com a mí ens encanta), d'altres simplement pel bon ambient entre la gent que hi participava...

I bé després arribem a aquesta, la carrossa de l'Aran. Recordem que l'Aurelian i jo vam anar al novembre a la festa que es celebrava per recaptar diners per investigar sobre l'AME i que un mes més tard el petit Aran ens va deixar... Aquest fet va fer que l'Aurelian i jo ens emocionéssim en veure el tren que guiava la carrossa ple de fotos seves amb el missatge de sempre "TOTS JUNTS CONTRA L'AME"

A partir d'aquí, la lluita continua per altres nens que es troben en la situació que va viure l'Aran i que amb una mica de sort i ajuda, poden tenir una esperança de cares al futur...

Després de veure el Carnaval,  junts amb la meva companya de Rossinyol, de carrera i amiga, la Laura i la seva mentorada la Husan, vam anar a fer un berenar i comentar una mica la trobada.

D'aquest dia cal dir lo difícil que es mantenir concentrat en la mateixa cosa durant molta estona a l'Aurelian, és un nen extremadament mogut i actiu!!

"UN MAR D'AVENTURES"

Dimarts 10 de febrer de 2015

Aquest dia l'Aurelian i jo vam anar de visita al Museu del Mar de Lloret de Mar. Allà vaig poder veure com un nen tan mogut com l'Aurelian gaudeix de cada petita cosa que troba al seu voltant mogut per la seva infinita curiositat.

Coneixia cada racó del museu, ja l'havia visitat altres vegades amb l'escola, però tot i així trobava coses noves que el sorprenien i el duien a compartir-ho amb mi.

Buscant i buscant vam trobar una ¨porta secreta¨que ens duia fora del museu, i que tot i que no tenia que veure amb les històries marítimes de conquestes amb vaixells, deixava veure amb tota la seva esplendor la màgia de viure prop del mar.

D'aquest dia em quedo amb la vida que duu dins l'Aurelian i amb les ganes que té de continuar amb el Rossinyol, i amb mi també. Gràcies per tant!!!

PROPÒSITS QUE NO HAN QUEDAT A L'AIRE

Dimarts 3 de febrer de 2015

Com sempre que ens veiem masses coses a explicar-nos, oi Aurelian? Tot i que el temps ens vulgui fer la guitza i ens tingui donant tombs per tot Lloret en busca d'algun lloc divertit, però encara que les coses no surtin com esperem, sempre trobem entre tots dos quelcom que ens faci passar una bona tarda.

El primer que em va explicar l'Aurelian és que com havia promés el dia que vam escriure la carta dels desitjos, s'havia posat les piles amb els estudis i estava traient molt bones notes les quals vaig poder veure apuntades a l'agenda. Com a mentor, una sent molt d'orgull de veure com el seu mentorat posa tants d'esforços en cumplir allò que promet, i en ser una mica millor cada dia tot per seguir l'exemple que intento donar jo en aquest cas a l'Aurelian.

Com ja us he dit, plovia i tot era tancat a Lloret, i per això vaig decidir dur l'Aurelian a casa i proposar-li jugar a alguna cosa. Buscant vaig trobar una baralla de cartes espanyola i vaig preguntar a l'Aurelian si sabia pas jugar a algun lloc típic d'aquí de cartes i per la seva cara vaig veure que no jajajaja

Amb una capacitat extraordinària l'Aurelian va aprendre a jugar a la "ronda", un dels meus jocs de cartes preferits de la meva infantesa, en un no res i, fins i tot, em va guanyar!!!!

D'aquest dia em quedo amb la motivació i les ganes del meu petit per aconseguir fer-me sentir orgullosa, gràcies per deixar-me ser una peça més de la teva vida. T'estimo

"SI CREUS EN ELS SOMNIS AQUESTS ES FARAN REALITAT PERQUÈ CREURE I CREAR ESTAN A LLETRES DE DISTÀNCIA"

Primer de tot, dir que per motius d'exàmens i viatges no em pogut dedicar el temps que el blog es mereix ni penjar totes les nostres trobades, però la que fem la que fem en condicions!!!!

Dimarts 6 de gener de 2015

Teníem tantes ganes de veure'ns, inexplicable el somriure d'ambdós en trobar-nos a l'estació. L'Aurelian em portava un regal, un preciós mocador i un clauer amb un cor i la meva inicial. El que no s'imaginava era que a casa meva també l'esperava un regalet sota l'arbre d'aniversari i Nadal (sí, el passat 23 de desembre de 2014 l'Aurelian va fer 11 anyets).

El dia de reis l'Aurelian i jo volíem començar bé l'any fent-nos propòsits i vaig proposar-li fer la CARTA DELS DESITJOS, en la qual tots dos amb molta il·lusió vam redactar 5 propòsits que ens feiem per cumplir aquest nou any entre els quals es trobava el de mantenir la nostra relació quan s'acabés el projecte Rossinyol.

Amb la nostra carta dels desitjos vam encaminar-nos al nostre lloc especial que tant i tant ens agrada, la dona marinera. Allà tots dos junts vam gravar-nos i com se sol fer amb aquestes coses, vam cremar la carta i deixar que el vent se l'endugués més enllà del mar...

Després d'això vam voler llençar d'esquenes amb els ulls tancats una moneda per demanar un desig, el qual segons l'Aurelian era un desig que havia demanat per mi...pot ser més maco?

Després d'això com no podia ser d'una altra manera vaig dur l'Aurelian a casa dels meus tiets on era tota la meva família disposada a menjar-se un bon tros del tortell de Reis!!!

D'aquest dia em quedo amb la il·lusió de l'Aurelian per aconseguir els nostres propòsits i amb les ganes que tenim tots dos de veure'ns tot i les dificultats.